BALANÇ CLIMÀTIC 2016 VALLROMANES

El 2016 sens dubte passarà a la memòria per ser un any novament càlid i molt eixut, amb una greu sequera que ja s'allargava des del 2015 però que a Vallromanes va fer estralls durant l'estiu, causant la mort de nombrosos exemplars de pi pinyer i la caiguda prematura, a finals d'agost, de les fulles d'alguns roures. La tardor, més humida, va retornar la humitat als boscos tot i que el còmput anual de precipitació no va arribar a assolir la mitjana.

Algunes dades destacades:

Temperatura mitjana:15,2ºC  (any 2015: 15,3ºC/ any 2014: 15,4ºC)
Precipitació total: 497,8 mm
Ratxa màxima de vent; 66 km/h (10 setembre)
  • Temperatura màxima: 34,9ºC (20 de juliol)
  • Temperatura mínima: -0,8ºC (17 de gener i 17 de febrer)
  • Dies amb màximes > 32ºC: 1
  • Dies amb mínimes < 0ºC: 4
  • Dies amb mínimes tropicals ( > 20ºC): 22 
  • Dies de pluja superior a 2 mm: 43
  • Dies de pluja superior a 20 mm: 6

Per fi plou una mica a Vallromanes! (10/8/2016)

Els xàfecs de la nit de dimarts a dimecres 10 d'agost han acumulat 12,2 litres a l'estació de l'Oasi de Vallromanes. Pluja molt preuada i que donarà un respir, si més no durant uns pocs dies, a la greu sequera que s'acumula el nostre municipi. El darrer dia que va ploure fou el 22 de juliol, amb un registre a l'entorn dels 10 litres. El còmput de precipitació acumulada és molt baix des de l'abril, mes en el qual vam recollir 78 litres. El maig en vam totalitzar tan sols 24, el juny 15, i el juliol 10 només litres/m2. Els xàfecs ens podrien visitar de nou al llarg d'aquest dimecres i fins dijous a la matinada.

Salut delicada dels pins pinyoners del Maresme (10/8/2016)



  Compartim aquest article publicat al DIARI ARA (07/08/16) on s'explica la situació preocupant dels pins del Maresme i zones properes com Vallromanes:

Pins que s'assequen a tocar del mar

Ja fa alguns mesos que els més observadors se'n han adonat. Els emblemàtics pins pinyoners de la comarca del Maresme ja no llueixen com ho han fet sempre. Aquesta icona del paisatge maresmenc -tot i que també de zones pròximes al litoral de Barcelona o la costa Brava- no passa per un dels seus millors moments.
A finals de maig el  Consell Comarcal del Maresme va alertar de la situació. Sobre la base d'això, els últims informes elaborats recentment apunten que unes 40 hectàrees d'aquesta espècie ja són irrecuperables, tot i que aquesta superfície podria créixer si no es duen a terme certes mesures, centrades principalment en la gestió forestal.
El pi pinyoner és una de les espècies dominants dels boscos del Maresme, i ocupa unes 6.600 hectàrees, aproximadament el 26%, de les pràcticament 25.000 hectàrees forestals de la comarca.
El motiu del color brunenc de les acícules d'alguns pins, o de l'assecament total d'altres, no rau tan sols en la sequera –que és realment greu en aquest entorn– sinó en un conjunt de factors afavorits per aquesta sequera. La falta de pluges, els episodis de calor intensa viscuts recentment –sobretot l'estiu del 2015– i la manca de gestió forestal han debilitat aquests arbres, que han quedat especialment vulnerables davant de les plagues. La processionària, el fong 'Thyriopsis halepensis' i l'escarabat 'Tomicus destruens' són actualment els seus principals enemics.

Lluita en comú per protegir les pinedes

Aquesta situació requereix una intervenció urgent per retirar del bosc els arbres que ja són morts i per protegir aquells que encara són salvables. La principal problemàtica rau en el fet que el 99% dels boscos d'aquesta comarca són de propietat privada.
És per aquest motiu que actualment el Consell Comarcal està treballant juntament amb els diversos departaments competents de la Diputació de Barcelona i la Generalitat, amb els quals forma una comissió de seguiment de la plaga per tal de seguir tots en la mateixa línia de treball. Per lluitar contra aquestes plagues, s'estan buscant ajuts, que seran canalitzats a través de les dues associacions de propietaris forestals de la comarca, l'Associació de Montnegre-Corredor, i la de la Serralada Litoral Central. Els propietaris forestals que tinguin alguna finca afectada es poden posar en contacte amb l'associació forestal que els correspon perquè els puguin orientar en les mesures que cal seguir.
Una sequera que ve de lluny

L'índex de precipitació estàndard que calcula i actualitza regularment el Servei Meteorològic de Catalunya aporta dades força preocupants relatives a la sequera dels darrers tres anys en aquest sector del país. Segons les últimes dades, la sequera es considera forta a bona part de la comarca, tot i que és moderada al sud de la comarca. Només en alguna raconada a l'entorn de Sant Mateu estaria dins de la normalitat.
Agafant, per exemple, com a referent les dades meteorològiques de Mataró, podem comprovar que, si bé l'any 2013 es va recollir una precipitació total pròxima a l'habitual, l'any 2014 va quedar força per sota, només 462 litres al final d'any, i l'any passat van acumular la meitat de la precipitació que seria habitual, poc més de 300 litres per metre quadrat.
Enguany la situació continua sent especialment preocupant. Fa setmanes que no plou de forma abundant, i el còmput anual se situa clarament per sota del que seria normal segons les estadístiques, només 202 litres per metre quadrat. El mes de juliol es va tancar amb tan sols 5 litres, el juny amb 8 litres i el maig amb 20 litres. L'últim mes plujós va ser l'abril, quan es van comptabilitzar 87 litres per metre quadrat.
Els mapes del temps no anuncien cap situació general que pugui solucionar la sequera, tot i que a curt termini s'entreveu una possible situació de xàfecs i tempestes que podria arribar fins a la costa central sobretot dimecres.

L'última lluna plena de la primavera a Vallromanes (20/06/2016)




Pins secs de nou a prop de Vallromanes (12/06/2016)



La primavera no ha estat climàticament extrema
Aquesta setmana el Servei Meteorològic de Catalunya ha publicat el balanç climàtic de la primavera, en què destaca que s'ha de considerar termomètricament normal a gran part del país, tot i que en algunes zones –com és el cas de Barcelona– ha estat lleugerament càlida. Pel que fa a la pluviometria, s'ha de considerar normal o lleugerament plujosa a gran part del territori. Els mapes adjunts a l'informe mostren que en alguns sectors de l'est del país, també a la Vall d'Aran, s'ha recollit menys pluja de la que seria habitual.
La primavera ha estat relativament plujosa en general, però el mes de maig s'ha comportat de forma molt irregular. Alguns sectors del nord del país han rebut molta precipitació a causa dels xàfecs i les tempestes, però en d'altres – especialment a l'est i a prop del litoral i el prelitoral–, tot i haver enregistrat molts dies de pluja i fer-nos la impressió de ser un més 'humit', el balanç mensual ha estat baix i clarament inferior a l'habitual.
En el cas de l'Observatori Fabra de Barcelona, per exemple, nou dies de pluja al llarg del maig es van traduir tan sols en 29 litres per metre quadrat a finals de mes, encara no el 30% del que hauria de caure. També destaquen, per pocs litres acumulats, la ciutat de Tarragona, Mataró o Sant Sadurní d'Anoia amb tan sols 20 litres per metre quadrat, Reus (aeroport) amb 25, Sant Cugat del Vallès amb 26, Amposta amb 28 o Caldes de Montbui amb 37.
A l'altre extrem cal ressaltar els 156 litres de Núria, els 132 de la Bonaigua, els 113 de Guardiola de Berguedà o els 96 de l'aeroport de Girona.
Estrès hídric a les pinedes del litoral
Una primavera relativament plujosa a trets generals no haurà estat suficient per atenuar o solucionar una sequera acumulada, que fa força més d'un any que s'arrossega en alguns sectors del país, sobretot a prop de la costa. Això podria explicar –per bé que només parcialment– l'aspecte que aquests dies mostren algunes pinedes de zones pròximes al litoral. A Collserola, o a la Conreria, a tall d'exemple, els arbres mostren moltes fulles seques i el seu aspecte grogós ressalta des de la llunyania.
¿S'entreveu algun episodi de pluja general a la vista?
Que plogui poc a partir d'ara és una cosa normal en el nostre clima mediterrani. Amb l'excepció del Pirineu i el Prepirineu, on l'estació càlida és la més plujosa de l'any a causa de les tempestes, cal recordar que l'estiu és l'època més eixuta de tot l'any al litoral i el prelitoral.
A l'estiu el cinturó d'anticiclons subtropical guanya latitud i s'encarrega de bloquejar l'arribada de pertorbacions procedents de l'Atlàntic. La majoria de precipitacions d'aquesta època ens arriben gràcies a les tempestes, generades en situacions de presència d'aire fred en altura.
Tot i que caldrà seguir-ho bé al llarg dels pròxims dies, de moment els mapes a curt termini són relativament optimistes, ja que anuncien l'aproximació d'una pertorbació entre divendres i dissabte.  L'aire fred que l'acompanyarà podria afavorir xàfecs i tronades força extensos que acabarien regant, poc o molt, bona part del territori.