BALANÇ CLIMÀTIC 2016 VALLROMANES

El 2016 sens dubte passarà a la memòria per ser un any novament càlid i molt eixut, amb una greu sequera que ja s'allargava des del 2015 però que a Vallromanes va fer estralls durant l'estiu, causant la mort de nombrosos exemplars de pi pinyer i la caiguda prematura, a finals d'agost, de les fulles d'alguns roures. La tardor, més humida, va retornar la humitat als boscos tot i que el còmput anual de precipitació no va arribar a assolir la mitjana.

Algunes dades destacades:

Temperatura mitjana:15,2ºC  (any 2015: 15,3ºC/ any 2014: 15,4ºC)
Precipitació total: 497,8 mm
Ratxa màxima de vent; 66 km/h (10 setembre)
  • Temperatura màxima: 34,9ºC (20 de juliol)
  • Temperatura mínima: -0,8ºC (17 de gener i 17 de febrer)
  • Dies amb màximes > 32ºC: 1
  • Dies amb mínimes < 0ºC: 4
  • Dies amb mínimes tropicals ( > 20ºC): 22 
  • Dies de pluja superior a 2 mm: 43
  • Dies de pluja superior a 20 mm: 6

Per fi plou una mica a Vallromanes! (10/8/2016)

Els xàfecs de la nit de dimarts a dimecres 10 d'agost han acumulat 12,2 litres a l'estació de l'Oasi de Vallromanes. Pluja molt preuada i que donarà un respir, si més no durant uns pocs dies, a la greu sequera que s'acumula el nostre municipi. El darrer dia que va ploure fou el 22 de juliol, amb un registre a l'entorn dels 10 litres. El còmput de precipitació acumulada és molt baix des de l'abril, mes en el qual vam recollir 78 litres. El maig en vam totalitzar tan sols 24, el juny 15, i el juliol 10 només litres/m2. Els xàfecs ens podrien visitar de nou al llarg d'aquest dimecres i fins dijous a la matinada.

Salut delicada dels pins pinyoners del Maresme (10/8/2016)



  Compartim aquest article publicat al DIARI ARA (07/08/16) on s'explica la situació preocupant dels pins del Maresme i zones properes com Vallromanes:

Pins que s'assequen a tocar del mar

Ja fa alguns mesos que els més observadors se'n han adonat. Els emblemàtics pins pinyoners de la comarca del Maresme ja no llueixen com ho han fet sempre. Aquesta icona del paisatge maresmenc -tot i que també de zones pròximes al litoral de Barcelona o la costa Brava- no passa per un dels seus millors moments.
A finals de maig el  Consell Comarcal del Maresme va alertar de la situació. Sobre la base d'això, els últims informes elaborats recentment apunten que unes 40 hectàrees d'aquesta espècie ja són irrecuperables, tot i que aquesta superfície podria créixer si no es duen a terme certes mesures, centrades principalment en la gestió forestal.
El pi pinyoner és una de les espècies dominants dels boscos del Maresme, i ocupa unes 6.600 hectàrees, aproximadament el 26%, de les pràcticament 25.000 hectàrees forestals de la comarca.
El motiu del color brunenc de les acícules d'alguns pins, o de l'assecament total d'altres, no rau tan sols en la sequera –que és realment greu en aquest entorn– sinó en un conjunt de factors afavorits per aquesta sequera. La falta de pluges, els episodis de calor intensa viscuts recentment –sobretot l'estiu del 2015– i la manca de gestió forestal han debilitat aquests arbres, que han quedat especialment vulnerables davant de les plagues. La processionària, el fong 'Thyriopsis halepensis' i l'escarabat 'Tomicus destruens' són actualment els seus principals enemics.

Lluita en comú per protegir les pinedes

Aquesta situació requereix una intervenció urgent per retirar del bosc els arbres que ja són morts i per protegir aquells que encara són salvables. La principal problemàtica rau en el fet que el 99% dels boscos d'aquesta comarca són de propietat privada.
És per aquest motiu que actualment el Consell Comarcal està treballant juntament amb els diversos departaments competents de la Diputació de Barcelona i la Generalitat, amb els quals forma una comissió de seguiment de la plaga per tal de seguir tots en la mateixa línia de treball. Per lluitar contra aquestes plagues, s'estan buscant ajuts, que seran canalitzats a través de les dues associacions de propietaris forestals de la comarca, l'Associació de Montnegre-Corredor, i la de la Serralada Litoral Central. Els propietaris forestals que tinguin alguna finca afectada es poden posar en contacte amb l'associació forestal que els correspon perquè els puguin orientar en les mesures que cal seguir.
Una sequera que ve de lluny

L'índex de precipitació estàndard que calcula i actualitza regularment el Servei Meteorològic de Catalunya aporta dades força preocupants relatives a la sequera dels darrers tres anys en aquest sector del país. Segons les últimes dades, la sequera es considera forta a bona part de la comarca, tot i que és moderada al sud de la comarca. Només en alguna raconada a l'entorn de Sant Mateu estaria dins de la normalitat.
Agafant, per exemple, com a referent les dades meteorològiques de Mataró, podem comprovar que, si bé l'any 2013 es va recollir una precipitació total pròxima a l'habitual, l'any 2014 va quedar força per sota, només 462 litres al final d'any, i l'any passat van acumular la meitat de la precipitació que seria habitual, poc més de 300 litres per metre quadrat.
Enguany la situació continua sent especialment preocupant. Fa setmanes que no plou de forma abundant, i el còmput anual se situa clarament per sota del que seria normal segons les estadístiques, només 202 litres per metre quadrat. El mes de juliol es va tancar amb tan sols 5 litres, el juny amb 8 litres i el maig amb 20 litres. L'últim mes plujós va ser l'abril, quan es van comptabilitzar 87 litres per metre quadrat.
Els mapes del temps no anuncien cap situació general que pugui solucionar la sequera, tot i que a curt termini s'entreveu una possible situació de xàfecs i tempestes que podria arribar fins a la costa central sobretot dimecres.

L'última lluna plena de la primavera a Vallromanes (20/06/2016)




Pins secs de nou a prop de Vallromanes (12/06/2016)



La primavera no ha estat climàticament extrema
Aquesta setmana el Servei Meteorològic de Catalunya ha publicat el balanç climàtic de la primavera, en què destaca que s'ha de considerar termomètricament normal a gran part del país, tot i que en algunes zones –com és el cas de Barcelona– ha estat lleugerament càlida. Pel que fa a la pluviometria, s'ha de considerar normal o lleugerament plujosa a gran part del territori. Els mapes adjunts a l'informe mostren que en alguns sectors de l'est del país, també a la Vall d'Aran, s'ha recollit menys pluja de la que seria habitual.
La primavera ha estat relativament plujosa en general, però el mes de maig s'ha comportat de forma molt irregular. Alguns sectors del nord del país han rebut molta precipitació a causa dels xàfecs i les tempestes, però en d'altres – especialment a l'est i a prop del litoral i el prelitoral–, tot i haver enregistrat molts dies de pluja i fer-nos la impressió de ser un més 'humit', el balanç mensual ha estat baix i clarament inferior a l'habitual.
En el cas de l'Observatori Fabra de Barcelona, per exemple, nou dies de pluja al llarg del maig es van traduir tan sols en 29 litres per metre quadrat a finals de mes, encara no el 30% del que hauria de caure. També destaquen, per pocs litres acumulats, la ciutat de Tarragona, Mataró o Sant Sadurní d'Anoia amb tan sols 20 litres per metre quadrat, Reus (aeroport) amb 25, Sant Cugat del Vallès amb 26, Amposta amb 28 o Caldes de Montbui amb 37.
A l'altre extrem cal ressaltar els 156 litres de Núria, els 132 de la Bonaigua, els 113 de Guardiola de Berguedà o els 96 de l'aeroport de Girona.
Estrès hídric a les pinedes del litoral
Una primavera relativament plujosa a trets generals no haurà estat suficient per atenuar o solucionar una sequera acumulada, que fa força més d'un any que s'arrossega en alguns sectors del país, sobretot a prop de la costa. Això podria explicar –per bé que només parcialment– l'aspecte que aquests dies mostren algunes pinedes de zones pròximes al litoral. A Collserola, o a la Conreria, a tall d'exemple, els arbres mostren moltes fulles seques i el seu aspecte grogós ressalta des de la llunyania.
¿S'entreveu algun episodi de pluja general a la vista?
Que plogui poc a partir d'ara és una cosa normal en el nostre clima mediterrani. Amb l'excepció del Pirineu i el Prepirineu, on l'estació càlida és la més plujosa de l'any a causa de les tempestes, cal recordar que l'estiu és l'època més eixuta de tot l'any al litoral i el prelitoral.
A l'estiu el cinturó d'anticiclons subtropical guanya latitud i s'encarrega de bloquejar l'arribada de pertorbacions procedents de l'Atlàntic. La majoria de precipitacions d'aquesta època ens arriben gràcies a les tempestes, generades en situacions de presència d'aire fred en altura.
Tot i que caldrà seguir-ho bé al llarg dels pròxims dies, de moment els mapes a curt termini són relativament optimistes, ja que anuncien l'aproximació d'una pertorbació entre divendres i dissabte.  L'aire fred que l'acompanyarà podria afavorir xàfecs i tronades força extensos que acabarien regant, poc o molt, bona part del territori.

Balanç del 2015, un any eixut i molt extremat a Vallromanes

VALLROMANES (217 m)                                            
           dades 2013-2015                                                 
 
TEMPERATURA MITJANA  ________________________________________

           15,3ºC                                                            
(-0,1ºC respecte del 2014)                                                                  

PRECIPITACIÓ___________________________________________________  


        436,9 mm                                                      
(-173,6 mm respecte del 2014)

Any molt extremat, eixut i amb poc fred. Les onades de calor de l'estiu van implicar una màxima de 34,6ºC el dia 4 de juliol, però també cal destacar la màxima de 32,3ºC del 14 de maig a causa d'una onada de calor prematura. La calor no va ser tan extrema a Vallromanes com a la resta del Vallès o l'interior i el nord del país a causa de la marinada, que va frenar les màximes. Cal fer notar que vam superar els 32ºC tan sols en 4 ocasions durant tot el 2015.

La temperatura més baixa a l'altura de l'estació (l'Oasi) va ser de -3,1ºC el dia 6 de febrer, amb un total de 9 glaçades efectives ( <0ºC). Les mínimes han estat però més baixes al fons de la riera i al nucli urbà a causa del fenomen de la inversió tèrmica, que sol afectar l'observatori.

La sequera es va fer notar a la primavera i fins a finals de juliol, un fet que va afectar algunes espècies, sobretot els pins que es van assecar i van perdre bona part del fullatge. La segona sequera, molt llarga però amb menys efectes a causa de l'època de l'any, la vam viure durant els mesos de novembre i de desembre. Els ametllers han començat a florir a la darreria del desembre a cotes de 300 m al voltant de la vall de Vallromanes, en zones on la inversió tèrmica hi ha implicat nits poc fredes. Se'n observaven, per exemple, al voltant de Can Martí de Dalt.

Nou pluviòmetre, i nova ubicació dels sensors (agost 2015)

Per tal de millorar el registre de la precipitació recentment hem canviat l'antic pluviòmetre Davis per un de nou, aquest equipat amb punxes "antiocells". S'ha col·locat ara al punt més alt de la teulada, per tal de rebre la pluja sense cap mena d'interferència a causa dels arbres o parets properes. El sensor de temperatura també s'ha ubicat a dalt de la teulada, per evitar també qualsevol tipus d'interferència que pugui alterar el registre de la temperatura/humitat. Es tracta d'una Davis Monitor II, un model descatalogat, però que vam adquirir de primera mà (nou) l'any 2013.

Parc de la Serralada Litoral al Connexió Barcelona (BTV)






Els pins s'assequen a la serralada Litoral

La sequera fa estralls a Vallromanes i a diversos sectors de la serralada Litoral. Els pins en pateixen de forma evident els seus efectes. A continuació us enllaçem aquest article del diari ARA:
http://www.ara.cat/societat/meteo/Pins-secs-Parc-Serralada-Litoral_0_1378662293.html


Tot l'episodi de calor vist des de Sant Mateu i comprimit en un 'time lapse' (12/5/2015)


 Per què a prop de la costa no va fer tanta calor com a la plana Vallesana? A Vallromanes el dia 14 vam arribar a 32,4ºC, a Granollers a 34ºC però a Premià de Mar no van superar els 24ºC. Aquí hi teniu la resposta:
Tot l'episodi de calor comprimit en un 'time lapse'

Accelerada des de la solana de St. Mateu abans de la nevada


Resum climàtic 2014

VALLROMANES (Davis Monitor II). Sèrie 2014

Alt.: 217 m
  • Temperatura mitjana: 15,4ºC
  • Precipitació total: 619,6 mm
  • Temperatures extremes: 31,1ºC / -1,7ºC (30/12)
  • Ratxa de vent: 51,5 km/h (09/12)
  • Dies de neu: 0
Més dades del 2014:  http://94.23.86.51/10668/vallromanes/NOAAPRYR.txt

Pluja d'hivern a Vallromanes, 15 desembre 2014












El pas d'una petita pertorbació en altura, procedent del sud de la península, va afavorir una jornada plujosa a Vallromanes i a bona part de les comarques del litoral i del prelitoral a causa dels vents de llevant que impulsava. Els 17 litres per metre quadrat acumulats al nostre poble van ser suficients per fer crèixer la riera, ja que el sòl es trobava ben humit a causa de les pluges abundants del mes de novembre, i amb uns pocs litres per metre quadrat n'hi va haver prou per fer-la baixar. Aquest darrer episodi de precipitació eleva a 617 litres per metre quadrat el balanç anual, un registre molt proper ja al que sol ser habitual de mitjana segons les estadístiques.

Autor fotos: Jordi Serchs 

Cirerers florits a les acaballes de la tardor, 25 novembre 2014

La tardor ens està deixant temperatures excepcionalment càlides arreu del país, i la vall de Vallromanes també n'està patint els seus efectes. Des de fa alguns dies que algunes varietats de cirerer han començat a treure flors. També treuen flors noves els rosers, les alzines o els presseguers. Els arbres van despistats, quelcom gens favorable ja que els suposa una despesa d'energia extra, que els farà falta la propera primavera i que els podria fer més vulnerables a patir malalties. Aquestes flors tenen, en qualsevol cas, els dies comptats. Les primeres fredorades amb "cara i ulls" que podrien arribar a principis de desembre faran desaparèixer, malauradament, flors i fulles de forma sobtada

Boira vallesana matinal, 20 d'octubre 2014

En aquesta ocasió la boira que afectava la Plana Vallesana a primeres hores del dia també s'escolava per la vall de Vallromanes tot i que, a diferència d'altres vegades, quedava concentrada al fons del nucli urbà per bé que pujava, de tant en tant, tot resseguint al riera de Vallromanes cap a les carenes de Sant Mateu.

Nit de llamps i trons, 15 de setembre 2014

L'arribada d'una línia de tempestes procedent de l'interior del país va regalar-nos un festival de llamps i trons. La tempesta, que va arribar acompanyada de molt aparat elèctric, va deixar poca aigua a l'entorn de Sant Mateu i la Conreria. Un parell de litres encara no a l'observatori. Els llampecs de núvol a núvol van ser especialment freqüents.

Pedregada a Vallromanes, 29 de juliol 2014

La tempesta, procedent de l'Alt Maresme, es va anar regenerant a mesura que baixava cap al sud. Va descarregar amb molta força entre Premià i el Masnou, però també va lliscar per les carenes de Sant Mateu i la Serra de Marina, tot descarregant un breu però intens ruixat acompanyat de pedra a Vallromanes. Es van acumular 11 litres.

Arc de Sant Martí doble, 7 de juliol 2014

Després d'un dia de ruixats i amb un ambient més propi de la primavera que no pas de l'estiu, el dia ens ha regalat aquest arc de Sant Martí, sorgint a mitja carena de Sant Mateu. Els xàfecs han acumulat 10 litres per metre quadrat.

Lluna plena, 13 de juny 2014

 

La riera, 28 de maig de 2014

Crescuda de la riera a causa d'una forta tempesta. Gairebé 20 litres en 15 minuts van ser suficients per fer-la crèixer de forma sobtada.