Compartim aquest article publicat al DIARI ARA (07/08/16) on s'explica la situació preocupant dels pins del Maresme i zones properes com Vallromanes:
Pins que s'assequen a tocar del mar
Ja fa alguns mesos que els més observadors se'n han adonat. Els emblemàtics pins pinyoners de la comarca del Maresme ja no llueixen com ho han fet sempre. Aquesta icona del paisatge maresmenc -tot i que també de zones pròximes al litoral de Barcelona o la costa Brava- no passa per un dels seus millors moments.
A finals de maig el Consell Comarcal del Maresme va alertar de la situació. Sobre la base d'això, els últims informes elaborats recentment apunten que unes 40 hectàrees d'aquesta espècie ja són irrecuperables, tot i que aquesta superfície podria créixer si no es duen a terme certes mesures, centrades principalment en la gestió forestal.
El pi pinyoner és una de les espècies dominants dels boscos del Maresme, i ocupa unes 6.600 hectàrees, aproximadament el 26%, de les pràcticament 25.000 hectàrees forestals de la comarca.
El motiu del color brunenc de les acícules d'alguns pins, o de l'assecament total d'altres, no rau tan sols en la sequera –que és realment greu en aquest entorn– sinó en un conjunt de factors afavorits per aquesta sequera. La falta de pluges, els episodis de calor intensa viscuts recentment –sobretot l'estiu del 2015– i la manca de gestió forestal han debilitat aquests arbres, que han quedat especialment vulnerables davant de les plagues. La processionària, el fong 'Thyriopsis halepensis' i l'escarabat 'Tomicus destruens' són actualment els seus principals enemics.
Lluita en comú per protegir les pinedes
Aquesta situació requereix una intervenció urgent per retirar del bosc els arbres que ja són morts i per protegir aquells que encara són salvables. La principal problemàtica rau en el fet que el 99% dels boscos d'aquesta comarca són de propietat privada.
És per aquest motiu que actualment el Consell Comarcal està treballant juntament amb els diversos departaments competents de la Diputació de Barcelona i la Generalitat, amb els quals forma una comissió de seguiment de la plaga per tal de seguir tots en la mateixa línia de treball. Per lluitar contra aquestes plagues, s'estan buscant ajuts, que seran canalitzats a través de les dues associacions de propietaris forestals de la comarca, l'Associació de Montnegre-Corredor, i la de la Serralada Litoral Central. Els propietaris forestals que tinguin alguna finca afectada es poden posar en contacte amb l'associació forestal que els correspon perquè els puguin orientar en les mesures que cal seguir.
Una sequera que ve de lluny
L'índex de precipitació estàndard que calcula i actualitza regularment el Servei Meteorològic de Catalunya aporta dades força preocupants relatives a la sequera dels darrers tres anys en aquest sector del país. Segons les últimes dades, la sequera es considera forta a bona part de la comarca, tot i que és moderada al sud de la comarca. Només en alguna raconada a l'entorn de Sant Mateu estaria dins de la normalitat.
Agafant, per exemple, com a referent les dades meteorològiques de Mataró, podem comprovar que, si bé l'any 2013 es va recollir una precipitació total pròxima a l'habitual, l'any 2014 va quedar força per sota, només 462 litres al final d'any, i l'any passat van acumular la meitat de la precipitació que seria habitual, poc més de 300 litres per metre quadrat.
Enguany la situació continua sent especialment preocupant. Fa setmanes que no plou de forma abundant, i el còmput anual se situa clarament per sota del que seria normal segons les estadístiques, només 202 litres per metre quadrat. El mes de juliol es va tancar amb tan sols 5 litres, el juny amb 8 litres i el maig amb 20 litres. L'últim mes plujós va ser l'abril, quan es van comptabilitzar 87 litres per metre quadrat.
Els mapes del temps no anuncien cap situació general que pugui solucionar la sequera, tot i que a curt termini s'entreveu una possible situació de xàfecs i tempestes que podria arribar fins a la costa central sobretot dimecres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario